VELA

v.llatina

Allunament o llunada

La curvatura que va del puny d'amura o puny d'escota, per damunt la coberta, d'una vela.

Ànima

Cap fi que passa per dins d'una basta o doblec per la vorera d'una vela.

Armatge

El cap gros que envolta la vela pel caient de proa i la llunada. Normalment va ralingat a la vela.

Batafió

Cap de corda prim i curt que, passats a parells pels ullals de la vela a la faixa de rissos o la ralinga, permet lligar la vela a l'antena. S'anomenen d'enferir els que es troben a la ralinga i de ris els que es troben a la faixa de rissos.

Bataló

Pal paral·lel a coberta, i damunt d'aquesta, que surt par la banda de proa amb la mateixa línia que la quilla i aguanta el puny d'amura del floc. Si l'embarcació du trinquet, aguanta el davant.

Baticul

Pal paral·lel a coberta, i damunt d'aquesta, que surt per la banda de popa amb la mateixa línia que la quilla i aguanta l'escota de la mitjana

Caiguda de popa

Vora o extrem de la vela per la banda de popa.

Caiguda de proa

Vora o extrem de la vela per la banda de proa, que és la que se subjecta a l'antena.

Faixa de rissos

Faixa d'ullals que serveix, juntament amb els batafions, per fer la vela més petita.

Ullau

Trau de la vela per on passen els caps

Floc

Nom genèric de la vela triangular que hissam sense antena,amb un puny a l'arbre de proa  i l'altre a l'arbre inclinat a coberta cap a proa que anomenam bataló.
 

floc

Puny

Tot l'extrem d'una vela. La llatina en té tres: el car, el de pena i el d'escota. El puny d'amura és el quart puny d'una vela martell

Llatina

Peça de tela triangular que va subjecta a una verga de fusta inclinada, que anomenem antena, i que desplegada al vent dóna l'impuls necessari perquè l'embarcació navegui.

Llaüt amb mestra llatina.

Terquina

Vela en forma de quadrilàter. El vèrtex superior de popa de la qual està estirat per una perxa que surt en diagonal cap al puny d'amura.

Vela terquina